Yessinia Ndemezogo
CONTEXT
La formación del partit Panteres Negres d'Espanya està en la transció espanyola després de la mort de Carrero Blanco per l' ETA el 1973, amb l'assalt de l'ambaixada de Guinea Equatorial al carrer Velarde de Madrid. Que coincideix amb la fi de les utopies de la transició, i la movida madrileña i el mundial de futbol de taronger, cosa que s'expressa l'Auge del moviment juvenil revolucionari a tot a Europa no només a l'Estat espanyol. Entre els anys de 1987 a 1997 on sorgeixen expressions revolucionàries de caràcter juveniles com Unión da Mocidade Galega (Galicia) Azarug (Canàries), Jarrai (Euskal Heria) Lucha Auatonoma (Madrid) LCR (Madrid) PUA (Catalunya) JCR (Castilla) En aquest context de agitació i lluitas revolucionarias per la insubmisió en contra de l'exèrcit professional la mili, contra la prova de selectivitat o les bases militars OTAN surgirá FOJAH -Panteras Negras .
FRANQUISME
En aquestes manifestacions van posar dempeus estudiants negres de segona generació en les discussions dels quals coincidint amb la visista del premi nobel de literatura Wolle Soyinka al col·legi major Ntra Sra d'africa a Madrid, sorgiran una ruptura. Per una banda el sector oficial del PSEUG finançat pel PSOE de Felip Gonzalez a través Adolfo Marugan amb la creació de la fundació ASODEGUE, que després del fracàs de "l'operació Mecheba" fundaran el partit CPDS a Guinea i de l'altra, el sector radical encapçalat per intel·lectuals vinculats a MOLIFUGE i de clara tendència panafricanista com eren Jesus Ndong Abeso, Narcís Ndjondjo, Juan Nzo, i Teodoro Bondjale els qui trenquen amb la narrativa oficial i es vinculessin a la Plataforma Estatal Antiracista Free Mandela que impulsa Joaquin Leguina, Vicenta Avoro, Basilisa Mangue Nfubea així com altres sectors cristians de base amb els jesuïtes com Juan Carmelo IEPALA, sindicalistes encapçalats pel marro Reduan Asuik i el senegals Lamin Sangna i sectors de la dreta guineana propera Blas Piñar i Força nova com Pilar Morgades, Maria Luisa Gorbeña, Florentino Ekomo de Yakure, Rufino Ndong Asama.
La FOJAH-Moviment panteristes va ser fundada el 15 o 20 de març de 1984 a la localitat del sud madrilenya de Móstoles. A partir de 1986 els Panteras Negras va tornar-ser una organització panafricanista i revolucionària juvenil que va estar activa en 14 ciutats i comunitats autònomes amb població afro d'Espanya como: (Alcalá, Fuenlabrada, Torrejón, Madrid, Lleó, Gijón, València, Saragossa, Sountgoleo Mallorca, Alacant, Murcia, San Francisco Bilbao, Barcelona) No obstant els seus antecedents estan el 1984 als anys 70 en les lluites de la transició protagonitzades per l'oposició guineana de grups com el Cercle Afroespanyol, URGE, ANRD, PANDECA, i als 80 amb campanyes contra la primera llei d'estrangeries amb organitzacions amb AMPAE, Maleva, AISE, AEME amb episodis relevants quan un grup de dones negres joves guineanes que habin patit una agressió sexual al barri de Villafontana vinculats a movimente libertaris de Mostoles els qui van llançar una campanya anomenada: Grup afrofeminista Panteras Negras.
L'organització i el seu òrgan central van reprendre el nom de la guerrilla afroamericana fundada per Dr. Huey p Newton i Bobby Seal a Oakland california el 1966 que va lluitar pel Black Powers, l'herència del nacionalisme negre garveyista de Malcolm X i socialisme als EUA.
El pionero que introdujo el afrocentrismo de Molefi Asante y el nacionalismo cultural negro, fue Bambaataa. Era hijo de una madre activista y estaba muy consciente del movimiento Black Power y del pensamiento radical en la comunidad negra que surgió inmediatamente después de la era de los derechos civiles. Tras un viaje a África donde su visión del mundo cambió al película Zulú en la que actuaba el actor inglés Michael Caine, se cambió su nombre de esclavo Kevin a Afrika Bambaataa Aasim, adoptando el nombre del jefe zulú Bhambatha, quien lideró una rebelión armada contra las prácticas económicas injustas de los primeros años del siglo xx en Sudáfrica que se puede ver como precursora del movimiento anti-apartheid. Un joven Afrika Bambaataa comenzó a pensar en la forma para adaptar sus habilidades en la lucha de pandillas hacia la labor de construcción de la paz. En 1973 formó la Bronx River Organization como una alternativa positiva a los Black Spades.
Inspirado por DJ Kool Herc del Bronx Oeste y Kool DJ Dee vecino del Bronx Sur, comenzó a organizar fiestas donde se empleaban los breakbeats y mensajes de Malcolm x. Creía en la utilización de la música, el baile (locking, breakdance) y el grafiti como vehículo para apartar a los chicos llenos de rabia de los pandillas, lo que le llevó a formar en 1976 la Universal Zulu Nation, la primera acción que unió en una misma organización las 4 principales ramas de lo que no tardó en conocerse como Hip Hop.su tercer albun Planet Rock: The Album editado co Tommy Boy Records influyó ideológicamente la aparición del Hip-Hp politico
A Espanya el grup sorgeix durant la transició i els procés de radicalització del moviment antiracista Free Mandela (lluita antiapartheid) que es va traduir en l'explosió política i radicalització intel·lectual del break dance Hip-Hop amb films com Electric Boogaloo, Beat Street, (hip-hop com Scholly d, Public Enemy, París, Sister Souljah) En els anys següents, l'explosió als mitjans de comunicació amb la famosa pel·lícula de 1983 Flashdance, dirigida per Adrian Lyne, amb els extraordinaris Rock Steady Crew. De Los Angeles van arribar a Espanya dues pel·lícules històriques: Breakin' (1984) i Breakin' 2: Electric Boogaloo (1985). D'aquí, passos de "breakdance" van començar a aparèixer a la televisió, publicitat, cinema, teatre i festivals. El breakdance era a tot arreu,. Així va començar la comercialització del Hip-hop, aquell any de la mà de Beatriz Beker i Jose Antonio Abellan, el primer concurs de Break Dance, al programa Tocata de RTVE. La pràctica a poc a poc s'anava estenent a tot l'Estat espanyol principalment a les ciutats amb presència de soldats afroamericans negres com era Saragossa, Moron, Torrejon d'Ardoz i el Dj Kike super mix amb radio Vinilo.
A Madrid joves s'ajuntaven a ballar a Nuevos ministerios, i sobretot a ciutats de l'extrarradi com Torrejon de Ardoz: com la discoteca Stones, la plaça Catulunya de Mostoles, i altres barris com Parc Catalunya o La Cabra (avui les fronteres llavors amb molta població gitana) d'on va sortir Chunguito i Raimundo Ngui, els primers campións estatal de breack dance. D'aquí sorgiran els primers Crews, B-Boy i B-Girl, que a finals dels 80 van ser reclutadats i van prendre consciència política pel missatge encisador del nacionalisme negre panafricanista de l'Omowale Malcolm X . Aquest va arribar a través dels grups de Rap tals com The Last Poets i Gil Scott-Heron, Sent Grandmaster Flash and the Furious Five van llançar el primer treball molt polititzat conegut en l'ambient del rap, amb la cançó de 1982 "The Message" , que va inspirar nombrosos rapers per prendre consciència negra i fer front a temes socials i polítics. Menjant els missatges sociopolítics del jazz de la primera meitat del segle xx, i del soul i el funk. La música de KRS-One i el seu grup Boogie Down Productions, i Public Enemy aviat van emergir in 1989 and following years were altres polítics rappers, "Conscients i militants" groups as Sista Souljah, X-Clan, Poor Righteous Teachers, Paris, Disponible Heroes of Hiphoprisy, Afrika Islam, Soul on Nice, Dead Prez, Immortal Technique, 2Pac, Boogie Down Productions/KRS-One, A Tribe Called Quest, Brand Nubian, Gang Starr, Jungle Brothers, Big Daddy Kane, Common, Mos Def, The Roots, Kendrick Lamar o Talib Kweli es pot considerar en el sentit més ampli dins del gènere del rap polític. Public Enemy és sovint considerat com el grup més important de political hip hop. No obstant això va ser Shcolly D qui més va proposar la consciència panafricanista entre els joves afroespanyols amb el seu tema: Am I Black Enough For You?.
Les lletres del hip-hop polític parlen de temàtiques racials, socials, històriques i econòmiques, amb un llenguatge fort, directe i agressiu molt similar al del hardcore hip hop però sense el missatge negatiu de glorificació de la violència, el delicte i les drogues propi del gangsta rap. A les protades dels discos apareix constantment RBG bandera de Marcus Garvey amb frase "no importa d'on siguis, si ets negres ets africà". Aquests missatges dels joves de segona i tercera generació d'equatoguineans però també de Camerun, Benin, Zaire, Gambia, Nigèria, República Dominicana, Angola etc... se senten al·ludits i convocats per aquests discos que criden els oprimits a organitzar-se, a assumir la ideologia militant: entre cançó i cançó introdueixen discursos de Malcolm, Boby Seal, Farrakhan o Winnie Mandela. El cinema afromericà de Spike Lee, Jhon Singelton i altres directors militants amb treballs com Fes el que hagis de i sobretot, més van influir: Malcolm X i Winnie Mandela
A finals del segle XIX va esclatar a Europa una crisi estudiantil. Aquesta crisi no va trigar a estendre's també a Espanya. Durant aquests anys de la crisi - es van tancar fins a 3000 grans i petites empreses. Van ser llançats al carrer més de 100.000 obrers. Els salaris dels que van continuar treballant van experimentar una brusca disminució. El govern del PSOE seguint directius de la Unió europea es van afanyar a revocar les concessions insignificants que els obrers els havien arrencat a força de tenaços vagues de caràcter econòmic i estudiantil d'accés a la selectivitat.
Però la repressió no van paralitzar ni van afeblir el moviment Estudiantil. Lluny d'això, la lluita dels estudans liderats per la secundària es va unir als obrers i va començar a adquirir un caràcter cada vegada més revolucionari. Els estudiants van anar passant de les vagues de caràcter econòmic a les vagues de tipus polític. Sovint amb kale borroka Finalment, van passar a l'etapa de les manifestacions, formulant diverses reivindicacions polítiques al voltant de la reforma estudiantil universitària llibertats democràtiques i llançant la consigna de “......!”. A Madrid, Barcelona, Saragossa, Malaga, Bilbao es van produir les vagues i la manifestació estudiantils, organitzades pel Sindicat d'Estudiants.
MOVIMENT ESTUDIANTIL NEGRO
La fortíssima onada contestatària que va recórrer l'estat espanyol entre el novembre del 1986 i l'abril del 1987, amb prou feines és recorada per algun nostàlgic quarantena més o menys implicada en la seva adolescència en uns esdeveniments avui diluïts en la iconografia punk del Cojo Manteca i la seva crossa . Tanmateix, i al marge d'imprecisos romanticismes, ens trobem davant de les vagues més severes i perllongades dels darrers trenta anys. En definitiva, com el mateix ministre d'Educació, Josep Maria Maravall, va definir durant una compareixença al Congrés, “la posada de llarg revindicativa de la primera generació de la democràcia”.
Una anàlisi interpretativa de bona part del moment trasllueix un llenguatge assembleari que aposta per l'autoorganització plenament horitzontal i rebutja tota intermediació d'organitzacions burocràtiques. veient els escenaris de guerrilla urbana va ser per a molts d'aquests estsudinstes negres el seu primer escenari de protesta, participació, col·lectiva, revolucionària. I d'aquells dies en sortirien gent per alimentar altres mobilitzacions com van ser els panteres Negres. I a Alcalá va impactar tant com a tot Espanya. Encara queda a la memòria les assemblees de centenars d'estudiants a l'institut i aquella multitudinària amb tot el teatre de l'antiga Universitat Laboral d'Alcala ULA completament ple, amb els simpatitzants abarrotant l'estació de tren per anar a Madrid a les manis…Aquest sectors connecten amb les vagues d'estudiants Ndong Abeso, el prestigiós lletrat D. Narcís Nyonyo Muadacuku, l'escriptora Rakel Ilombe, sectors de MOLIFUGE, URGE Union revolucionària de Guinea Equatorial i altres com Marcelino Bondjale de Maleva.
Aquests sectors van encapçalar l'ordre que va assaltar l'ambaixada i consolat cultural de Sud-àfrica a Granvia 34 Madrid el 1986, al crit de ¡free Mandela long live Moloise! intel·lectual assassejant pel règim de l'aparatehdi. En protesta per l'assassinat de Benjamain Moloise.
La campanya de solidaritat amb Marcel·lí Bondajale i els represaliats va venir principalment de 4 grups diferentes: la dreta guineana ( PANDECA, AMPAE), la iglesia de base i protestante amb enorme influència de la teologia de l'alliberament negre de James Cohne i la seva obra, con l'impacte que profund que va tenir al món i pensament revolucionari anticolonial africà les reformes del concili vaticà II. Sensa oblidar l'anarquisme i humanisme de Silo. Finalment la joventut negra estudiantil procedent de la secundària BUP dels sectors lumpenproletaris (bandes o germandats de parcs, gimnasio, festivals de reggae hip-hop) sectors juvenils afro profundament embruixats per les idees del nacionalisme Revolucionario negre de Malcolm X, Winnie Mandela, Garvey i Huey P. Newton. Molts de aquest joves de barri pendra vinculació a la brigada paracaigudista i la base aèria de Torrejon, es van nodrir de disciplina, en un context de l'escandalosa impunitat del Terrorisme racista nazi que atacava amb pallisses, navalles, agressions sexuals a dones negres, amenaces, assalt a locals bars freqüentats per negres o africans amaneses a sindicalistes afros com Lamine Sagne etc...un racisme contra milers de ciutadans afros que va matar Lucrecia Perez, Murab, Ndombele, Igbade, Richard, Guillem etc... Aquesta acumulació i creixement de la consciència política afroespanyola, serà determinant i suficients perquè dotze mesos després funden a Móstoles el primer comitè central dels Panteres Negres d'Espanya amb una escola de formació teòrica del panafricanisme. A causa de la necitat d'una retalització política del terrorisme racista mitjançant l'autodefensa, establiran aliances combat amb altres organitzacions antifeixistes blanques com Jarrái, Negu Gorriak, Joventut de la LCR, JCR, SHAPR i els sectors que després dos anys després formaran Lluita Autònoma.
Aquests sectors seran expulsats del moviment Free Mandela que es declara pacifista. Llancen els manifestos: Panteres Negres, cap agressió sense resposta, organitza't i lluita. I el segon manifest: Sóc negre i orgullós, si tens por no vinguis! . Aquests dos textos són àmpliament socialitzats a les principals discoteques de RnB, hip-hop, reggea de Madrid amb un èxit de convocatòria aclaparador en les dues assemblees de les quals, la primera al gimnàs de l'IES Pedro Gumiel i la segona a la capellania africana del pare Assier cita al campus de la Universitat Laboral d'Alcalá de Henares, es produeix la unificació de totes les germandats (Simplement Germans, Radical Black Power, BRA, Public Enemy Fan Club, MRT, Madrid Vandals, Black Power, FOJAH) Com afirma Juan Utrero, no era suficient simpatitzar amb les idees de Malcolm x o retal·liar de tant en tant de forma expontània el terrorisme racista, calia anar més enllà, calia fundar un vehicle polític que amb disciplina, fos capaç de vehiculitzar aquestes idees en un projecte. Sota un sol programa i linea politica, es refunden FOJAH -Moviment Panteres Negres d'Espanya el 1990 també conegut com a moviment Panterista.
FREE LAMIN SAGNA
Una de les campanyes reeixides que va dur a terme el partit Panteras Negras va ser l'alliberament del sindicalista i dirigent de l'àrea de migració CCOO, llavors Lamin Sagna o presi de 33 anys, com era conegut pels Panteres Negres a Espanya, n'era el president fundador de l'Associació de Senegalesos a Espanya AISE i residia legalment al país des de feia cinc anys. I havia participat com a actor a la pel·lícula les cartes d'Aliu d'imanol Uribe. Lamin havia estat detingut a la Porta del Sol, acusat falsament d'agredir un agent policia municipal, durant una típica campanya racista de perfilament racial dut a terme per uns agents que li van demanar la documentació, (un muntatge molt típic. En aquella època no hi havia telèfons mòbils) la premsa i els jutges sempre s'acollien al clàssic segons fonts policials. La FOJAH va llançar una campanya de solidaritat amb Lamin anomenada Free Lamin. Al comunicat es van fer manifest de repulsa, octavetes i pintades els Panteres Negres en barris com Usera, ambaixadors, Alcala, Lavapies i el campus de la UCM, on es denunciava que "s'atura les persones per ser negres, pel color de la seva pell i no per indicis de criminalitat”. El dia de l'alliberament de Lamin, els Panteres Negres amb AEME i altres col·lectius actiracistes vinculats a la coordiandora Lluita Autonoma van convocar una manifestacio concentració amb un sound system amb djs, musics de reggea i intervencions a la plaça cabestreros al barri de Lavapies davant del local d'AISE
EVOLUCIÓ
Comentarios
Publicar un comentario