Ir al contenido principal

MARIBEL PINTO, UNA GRAN VICTORIA PANAFRICANISTA AL EQUADOR

MARIBEL PINTO, UNA GRAN VICTORIA PANAFRICANISTA AL EQUADOR  

UHURU !

El passat gener el buró polític de la IV Internacional Garveyista Cimarro a porposta d'el Moviment Panafricanista d'Espanya, vam prendre la decisió enmig de la pandèmia de posar en marxa una campanya històrica contra el Afrofeminicidi i la negrofobia i per la reparació Negra. En defensa de MARIBEL PINTO, dirigent panafricanista torturada, violada i assassinada de 113 punyalades a Cuenca Equador en novembre 2020. En el nostre primer comunicat exigíem el reconeixement de Maribel i altres mujers africanes com a víctimes de la tortura si es vol "una democràcia justa, estable i duradora a Equador". Llavors la delegacions de govern de Barcelona, Iruña, Murcia i Madrid ens van prohibir una concentració convocada per la organització juvenil FOJA davant dels consolats de Equador.

No va ser fàcil, han estat vuit mesos de manifestacions, simposis, protestes, debats, formació, compromís, lluita i acumulacion política en què hem apostat per l'acumulació de forces per dur a terme el canvi polític i social garveyista en fases diferents i « prioritat total »a l'acumulació de forces en favor de MARIBEL PINTO. Així les jornades panafricanista de Barcelona van donar espai, veu a Maribel Pinto, amb la intervenció de la camarada Nila d'Aguiar. Amb motiu de el dia internacional de la dona, vam llançar el simposi internacional Maribel Pinto, on es va retre un merescut homenatge a la nostra germana i líder amb la participació de dones panafricanista líders d'organitzacions germanes de Regne Unit, Paris, República dominicana, Espanya, Nigèria, Ghana, Guinea Equatorial, Portugal, Holanda, Brasil i Equador.

 Malgrat el boikot de la afrofeminismo tradicional Tio Tom local, el Simposi transmès per Uhuru Afrika tv, va ser un èxit polític. Tot i la solitud dels negres progres i altres feministes superguay hem derrotat a el racisme, patriarcat i el seus institucions colonials de supremacia blanc com Casa America, OEA, SEGIB, AECID, EFE, UCM, UB, Fundación Carolina, Pastoral Social etc..Ante els tribunals i l'Estat equatorià, hems guanyant el judici de la nostra germana MARIBEL PINTO . Tot i els intents de la premsa burguesa blanc i les afrofeministas folkloricas de instagram intentant vincular a la nostra lider amb el exercisi legítim de la prostitució. Hem arancat justícia amb una condemna historica 34 anys de presó a l'assassí. La IV Internacional Garveyista Cimarro estem molt orgullosos d'aquesta victòria, ja que hem participat activament en la campanya. El cas de Maribel no és casual, la tortura ha estat una pràctica sistemàtica que han emprat els estats racistes iberoamericans per esclavitzar els negres en contra de l'panafricanism, tal com va a demostrar Durban Sudafrica 2001.

Exigim reconeixement i reparació per a les dones negres víctimes d'aquesta pràctica racisme emparades per les institucions des dels temps de la conquesta. Ara ENS TOCA RECAPTAR FONS PER COSTEJAR LES DESPESES DE LA CAMPANYA. I continuar amb la recollida de signatures para exigir l'Estat reparació per a la família de la nostra líder Maribel que deixó 5 fills i dos néts.                                                                   

 El nostra molt gran reconeixement a el Moviment Panafricanista Equatorià i als seus belles i grandioses líders. Llarga vida a la IV Internacional Garveyista Cimarro de l'Equador Mamayama, Deyanira i Nila per la seva resistència, fe en en el credo panafricanista de Marcus Garvey, conducció i claredat tot i l'amenaces  i altres dificultats amb el silencio la complicitat de algunes burguesia afro local.

Sou el millor i sempre aneu a ser el millor. A LUTA CONTINUA 

Visca Arcelin!

Uhuru!

Barcelona 18 Juliol 2021 

Secretariat permanent IV Internacional Garveyista Cimarron womanista www.panafricanas.es

Comentarios

Entradas populares de este blog

LAS DIFERENTES POSTURAS SOBRE LA INDEPENDENCIA Y SEPARACIÓN DE GUINEA ECUATORIAL 1966

Texto editado por: Esasom Mba Bikie Nosotros el pueblo de Guinea Ecuatorial, no consideramos nuestro país pequeño, por eso decimos GRAN PAÍS. Aunque solo hubiera un hombre y una mujer en este país, para nosotros es EL GRAN PAÍS,  DEL GRAN PUEBLO DE LA GUINEA ECUATORIAL. Los guineanos aunque estemos solos, decimos que somos grandes. Por Francisco Macias Nguema Biyogo    VIERNES DÍA 19 DE AGOSTO DE 1966 Don ENRIQUE GORI MOLUBELA (Postura del Presidente de la Asamblea ante la INDEPENDENCIA DE Guinea Ecuatorial) Don Enrique Gori Molubela El 19 de agosto de 1966, día de su llegada, el Subcomité hizo una visita al Presidente de la Asamblea General, Don Enrique Gori Molubela. Asistieron a la reunión algunos otros miembros de la Asamblea. En una declaración de bienvenida, el Sr. Gori Molubela informó al Subcomité de que la totalidad del pueblo de Guinea Ecuatorial deseaba que el Territorio obtuviese la independencia. El problema residía en cómo y cuándo. Por su parte, el ...

Congreso Panafricanista de América Latina Cali Colombia 9-10 Agosto 2025 Universidad del Valle campus Meléndez

"Levántate poderosa raza y podrás conseguir todo lo que te propongas "                 Marcus Garvey  CONGRESO PANAFRICANISTA de América Latina Iberofonía   Encuentro politico de la hispanidad Negra                                          Pan-Africanist Congress of Latín America's Iberophony Meeting of garveyist Hispanics             C ali Colombia   9-10 Agosto 2025 Universidad del Valle C ampus Meléndez          LLAMAMIENTO y  CONTEXTO HISTORICO   / ¿DE DONDE VENIMOS Y QUIENES SOMOS?  "Un pueblo que desconoce su historia, proceso, pasado, es cómo un árbol sin raices: regresa a la esclavitud "                                            ...

Ni desilusión ni ruptura: Francia se equivoca, pero la lucha afro no se detiene *Einstein Dional Castillo

  Ni desilusión ni ruptura: Francia se equivoca, pero la lucha afro no se detiene * Einstein Dional Castillo                                                                      " Ella incomodó.                                           Incomodó porque representa todo lo  que este sistema odia: ser mujer, negra, pobre, rebelde." Como negro colombiano, panafricanista y como alguien que desde siempre he estado en las calles, en los procesos comunitarios, en las luchas de mi pueblo, no puedo quedarme callado mientras todo el mundo habla de lo que hizo o dejó de hacer Francia Márquez.  Sí, hay un grupo pequeño que la rodea que dice que ella no ha hecho nada mal. Pero para muchos de nosotros, negr...