Ir al contenido principal

Carlos Marques-Merce y Nfubea "La Mort de Guillem"



             CINE- SELMÁ                                                                                                                                                                  Rimadero 
           Carlos Marques-Merce
                     Abuy Nfubea  

  

   

                                  "La Mort de Guillem"                                      



En el marc de les jornades antifeixista que des de 1992 organitza la coordinadora antifa de la capital d'el regne, assistim  en un centre social autogestionat del barri de Delícies, a l'estrena de "La mort de Guillem", l'últim treball de l'realitzador català Carles Marquez-Mercet. Amb una pluja de carall i futbol, ​​veure tanta gent a la cua esperant superar a la porta les proves PCR de l'covid, és reconfortant. Per als temps que corren hi ha un ple que feia temps no veia. El prefaci el posen les paraules de l'papà de Carlos Palomino. Després de sortir per la porta gran, exit total, baixem a l'cucaramacara, un restaurant dominicà de Legazpi per menjar alguna cosa afro i xerrar amb el director. El local està ple de negres olor de pica pollo i amb gust de Mamajuana, sona de fons "Que locura enamorarme de Ti" d'Eddie Santiago.

                                                                 



" Crec que la sensibilitat ha canviat una mica però que anem molt i molt enderrerits. Prova d'això és el moment en què s'estava preparant la llei de desconnexió per al procés i s'estava fent un predibuix del que havia de posar sobre la taula el futur estat, es va decidir que optarien a la nacionalitat catalana aquells que tinguessin la nacionalitat espanyola abans, de manera que deixava exclosos a milers de migrants que viuen i treballen a Catalunya. "

                                                                 


AN: Com i quan t'assabentes de el cas o la història de Guillem?

CM-M: Jo m'enrecordo del cas de Guillem uan va succeir d'una manera molt fragmentària, de veure-ho a la tele quan era un nen, perquè just estava al poble de la meva àvia de Castelló quan va succeir. Després per a mi Guillem era abans que un cas, una consigna que es cridava a moltes manifestacions antifeixistes, tot i que és cert que no coneixia la història al 100%. Va ser sobretot quan vaig llegir el llibre de Jaume Fuster 'La mort del guillem' i arran de la pel·lícula que hi vaig capbussar-me.

AN: La música, (rialles) ens va a impactar mol que ajuda a contextulizar el moment i els fets: molt més que les imatges com deia Winnie Mandela amb tant internet per als que ja pentinem cabells blancs, la música segueix sent determinant per no oblidar.

CM-M: La música és una combinació de les composicions que ha fet per la pel•licula en Pau Vidal (que el seu projecte musical es diu Tarquim), rescatant cants tradicionals valencians, les 'albaes', amb intèrprets molt coneguts la País Valencià com Pep el botifarra o Miquel Gil, i d'altres que el Pau va trobar a la fonoteca valenciana que guarda un gran patrimoni de gravacions de cants tradicionals

 AN: Durant la gravació vau patir alguna amenaça? 

CM-M: sí, ens van fer pintades nazis a la façana de la casa on estàvem rodant, al principi estàvem una mica preocupats, però la família ens va dir que no ens preocupèssim, que això els passa a ells molt sovint, i així ho vam fer. De fet, com que teníem una escena en la ficció on els personatges veien com els havien pintat la casa, vam decidir utilitzar la pintada que ens havien fet els nazis en comptes d'haver de falsejar una nosaltres.

AN: En els grups de l'esquerra blanca en concret l'Esquerra indepe la sensibilitat de l'racisme ha anat decaient en favor de l'gènere, LGTBI i unes aliances burgeses desclasadas inserides en el "proces" que malgrat una retòrica combativa de la CUP a la seva gestió política quotidiana s'allunyen de la immigració i es veu més propera la burgesia esclavista o Jipies tipus Tony Negri o Gramsci. Però no Malcolm x, Winnie Mandela  ni tan sols Fanon Com afecta això la memòria històrica antiracista que suposa Guillem Agulló?

CM-M:  sí, tens raó, desde l'esquerra socialdemòcrata s'ha anat assumint posicions més en la línea de CiU, tot i que crec que desde la esquerra independentista anticapitalista (que engloba les CUP i molta més gent), la sensibilitat pel racisme no ha baixat, més aviat al contrari, ha pujat. El problema és que partíem d'un lloc molt i molt baix. Quan penso en tots els grups  antifeixistes i antiracistes de finals dels noranta on no hi havia ni una sola persona racialitzada i ens semblava el més normal... Crec que la sensibilitat ha canviat una mica però que anem molt i molt enderrerits. Prova d'això és el moment en què s'estava preparant la llei de desconnexió per al procés i s'estava fent un predibuix del que havia de posar sobre la taula el futur estat, es va decidir que optarien a la nacionalitat catalana aquells que tinguessin la nacionalitat espanyola abans, de manera que deixava exclosos a milers de migrants que viuen i treballen a Catalunya. Per a mí això va ser el punt que va trencar la idea de que potser al fer una república catalana es farien les coses d'una manera diferent. Va ser molt trist. Si a una lliuta d'alliberació nacional li treus el component revolucionari, anticolonial i universalista el que queda no está gaire lluny del feixisme. Per sort hi ha gent meravellosa dins de l'esquerra independentista, que això ho tenen molt clar, la pena és que no són ells els qui dirigeixen el procés.

AN: Recordo bé aquest episodi desgraciat de la constituci que comentes, que va dividir les lluites racialitzades, de fet vam tenir una debat molt fort amb la meva germana Daniela Ortiz a què es van sumar sectors jipies i macro ONG de l'emigració vinculats a l'clientelisme. Finalment els fets que relates van retratar a cada un i van donar la raó als panafricanistas. Ni tan sols hi va haver la decència de donar una explicació als sectors migrants que els donaven suport. Només Quim Arrufat va donar la cara en les xarxes, suposo que David Fernández es va exiliar a Euskal Herria o Albània (rialles) Pero aquèst es un probleme general d'esquerra de la rsta de Espanya. volen lluitar contra el racisme sense assumir la qüestió de l'reparació esclavista que Marx diu l`acumulació primitiva i més en una ciutat com Barcelona que acabem de tombar l'estàtua de l'negrer Antonio López. És com enfrontar el masclisme sense reconèixer el patriarcat.

 CM-M:  Està molt bé la pregunta que fas, perquè per desgràcia els catalans ens oblidem massa fàcilment i ens agrada donar les culpes als altres sense mirar les brutalitats que s'han fet a casa nostra. O desde casa nostra, especialment on l'esclavisme va tenir un paper tan decisiu per a l'acumulació de capital que va permetre desenvolupar una societat industrial més ràpid que a altres indrets del estat. No s'estudia gens l'escola, però ens agrada rentar-nos les mans amb la colonització d'Amèrica, assenyalant com de cruels van ser els castellans, com si no anés amb nosaltres i no n'haguéssim tret profit. Per altra banda, no oblidem que Barcelona té un altre passat, on les lluites revolucionàries han tingut una presència tan important que per això li deien a la ciutat la 'rosa de foc', on hi ha una línea directa de lliutes fins avui. Per desgràcia però, no crec que gaire gent que hagi vist la pel·lícula i l'hagi sentit seva pensi en el passat esclavista de la ciutat. Es un feina pendent.

   AN: El film mostra el sofriment familiar: ¿quina relació has tingut amb les famílies de víctimes?

  CM-M: La meva relació qualit realment ha Estat més amb la família de Guillem Agulló, no he tingut relació qualit directa Amb altres familias víctimes de el feixisme o racisme, encara que si, em vaig ver amb Molta gent que ha patit agressions feixistes. De fet avui [A Madrid] ha Estat emocionant escortar el pare de Carlos Palomino, Abans de l'estrena

AN: Malgrat els nombrosos crims racistes perquè el cinema i l'art en general segueix sense abordar-, de fet l'imperi amb la ultima es Spike llegeix sobre el terrorisme policial amb el Black Lives Matters segueix donant lliçons? Dóna'm la teva opinió.

CM-M: Per que històricament ha estat l'home blanc heterosexual el que ha monopolitzat el que anomenem la "història de cinema" i la "història de l'art". Especialment a la península arrosseguem un passat terrible des de 1492, quan es va voler homogeneïtzar la població amb l'expulsió dels moriscos i dels jueus alhora que marcava l'inici de la salvatge colonització d'Amèrica. Crec que és l'any més funest de la nostra història, i el cinema ni tan sols ha intentat explicar si no és per recrear l'expedició audaç d'aquesta gent que va voler creuar l'atlàntic. Des de la seva fundació aquest ha estat un país racista, només que la gent prefereix no veure-ho.

AN: Es parla molt avui de la transició i el règim de l'78. Quin paper juga en tot això la transició i el model?

CM-M: La transició va ser un pacte i model de silenci i oblit i va heretar del franquisme gran part de les seves estructures i de gent i mirades i pasamientos que va estar al poder, a la mort de franc venir el cinema de l'destape però no va ser més enllà d'una aquestes estructures i òbviament a aquesta ens li interessava mantenir la flama de la ultradreta que no s'apagués de el tot. I aquest silenci s'aprecia en l'art, els artistes no som molt diferents a la resta de la societat.


Comentarios

Entradas populares de este blog

LAS DIFERENTES POSTURAS SOBRE LA INDEPENDENCIA Y SEPARACIÓN DE GUINEA ECUATORIAL 1966

Texto editado por: Esasom Mba Bikie Nosotros el pueblo de Guinea Ecuatorial, no consideramos nuestro país pequeño, por eso decimos GRAN PAÍS. Aunque solo hubiera un hombre y una mujer en este país, para nosotros es EL GRAN PAÍS,  DEL GRAN PUEBLO DE LA GUINEA ECUATORIAL. Los guineanos aunque estemos solos, decimos que somos grandes. Por Francisco Macias Nguema Biyogo    VIERNES DÍA 19 DE AGOSTO DE 1966 Don ENRIQUE GORI MOLUBELA (Postura del Presidente de la Asamblea ante la INDEPENDENCIA DE Guinea Ecuatorial) Don Enrique Gori Molubela El 19 de agosto de 1966, día de su llegada, el Subcomité hizo una visita al Presidente de la Asamblea General, Don Enrique Gori Molubela. Asistieron a la reunión algunos otros miembros de la Asamblea. En una declaración de bienvenida, el Sr. Gori Molubela informó al Subcomité de que la totalidad del pueblo de Guinea Ecuatorial deseaba que el Territorio obtuviese la independencia. El problema residía en cómo y cuándo. Por su parte, el Sr. Gori Molub

Acto 32º Aniversario de la Fundacion del Movimiento Panafricanista de España 1986-2016

32º Aniversario de la Fundación del Movimiento Panafricanista de España 1986-2017 PREFACIO Acabar con el Mto. negro -cimarrón - ha sido un objetivo de todos los gobiernos anteriores y posteriores a la democracia en España. Sin embargo, tras 40 años  el MPE,  es hoy la única organización Negra activa en España, nacida en Madrid durante la transición. La verdadera razón de que el Mto. Negro siga  subsistiendo, no esta en su gran cobertura social, sino en su estrategia política, con sus raíces en la experiencia afro de los 70-80.   El  Movimiento-Panafricanista es un espacio  político sociocultural cuya filosofía  se dedica a la búsqueda de la agencia africana-en todas las áreas y sectores de la sociedad. E termino panafricanista   se usa para hacer referencia a los partidos u organizaciones de ideología nacionalista revolucionario negra de la línea garveyistas y afrocentrada, que a su vez son de cimarrones o revolucionarios, sea en forma de comunismo, socialismo o socia

MANIFIESTO POR LA REPARACIÓN

MANIFIESTO PANAFRICANO 2006 POR LA REPARACIÓN, LA DEMOCRACIA Y EL FIN DEL GENOCIDIO EN ÁFRICA MADRID 25 MAYO DÍA INTERNACIONAL DE ÁFRICA Como acordó la ONU en la conferencia de Durban Sudafrica 2001, la globalización económica y el racismo tienen su origen en el tráfico y comercio de esclavos, la colonización y la discriminación de los migrantes. El comercio de Esclavos destruyó la economía africana y la reemplazó por una exótica que alimenta y enriquece a Europa a costa del sufrimiento de 800 millones de africanos. Regiones enteras, fueron arrasadas, y sus habitantes secuestrados y deportados a América. Como resultado África fue transformada en un coto de caza humana, siendo privada de campesinos, científicos, médicos, artesanos, educadores, empresarios, líderes políticos y religiosos, poetas, filósofos, músicos, en definitiva todos los elementos humanos necesarios para el progreso socioeconómico. Algunos dirigentes, erróneamente, creyeron que podían escapar del holocausto, colaborand