No demanem perdó per estimar
a Mama Winnie !!!
Abuy Nfubea
En un dels millors discos de Hip-Hop de tots els temps, Fear of Black Plantet, Chuck D, Flavor, Terminator X i Professor Griff desglossen 6 classes de por pels que certes persones es decanten en certs moments de la seva vida. Només la por i l'oportunisme vil expliquen que la gran obra realitzada per la immortal Winnie Mandikizela sigui objecte de crítica malèvola pels mateixos que li havien adulat i enriquit.
Per a una aproximació rigorosa i necessària al feminisme anticolonial un altre dels llibres que els militants panafricanistas de Catalunya podeu llegir aquest estiu i que podeu trobar a la llibèria lapanafricana. “491 dies. Presonera número 1323/69.” És la darrera novetat editorial que acaba de publicar Edicions El Jonc escrit per la immortal Winnie Mandikizela. Avui recordem que fa un any se'ns va ser una de les referències històriques del panafricanisme, un exemple per a tota la (IV Iinternacional): les mes eminent Winnie Mandikizela, que va ser l'esposa de Nelson Mandela, mai va demanar perdó per estimar els sectors populars i odiar al tio tom, la seva kkklan i l'amo. Va patir el terrorisme i a brutalitat, en solitari va derrotar el masclisme, sexisme, el patriarcat i el feixisme colonial que diuen Apartheid i va portar la llibertat a Sud-àfrica i la dignitat a la diàspora. El 1985, Winnie va trucar a la joventut africana mundial a organitzar-se, rebel·lar-se i alliberar el seu marit, va exposar les raons per les quals era necessària una organització juvenil específicament panafricanista i revolucionària i per això ens vam separar del Free Mandela vam crear els Panteres Negres i després FOJA, OEUA, federació, Fundacio Vida etc.. . A més, ens va presentar un model organitzatiu, orientació ideològica i les seves estratègies de lluita.
Ja han passat gairebé 30 anys des que la Sra Basilisa em va parlar d'ella i va acudir a la crida de Winnie amb la confiança que estava realitzant alguna cosa trasncendental, sàvia que el seu panafricanisme i ideals eren afins als que jo sentia i com diu a quella cançó dels Public Enemy a Fear of Black Planet, segui a la mestra i no em va decebre. El seu funeral a la qual estar una delagació del Moviment Panafricanista d'Espanya i sobretot el sorgiment útils per la propagació de les idees del BLACK POWER. Al llarg d'aquests anys es va anar acreixent en mi una admiració per una líder que transmitia autenticitat en la seva paraules i exemple, sobretot la seva lleialtat i fidelitat a un passat de lluita anticolonial recent ia la figura de Nkrumah quan ja la majoria criticava i traïa el seu llegat, la gran obra realitzada a l'Àfrica. Durant la conferència de Durban 2001 vaig tenir l'oportunitat de veure per primera vegada a aquesta virtut de la història en un guetto, els que ens trobàvem desitjosos d'escoltar la brillant oratòria de la cimarrona i dels conceptes sempre eterns que alli es deien amb ardor i esperança. Mama Winnie ens ensenya que el combat sense pietat al reformisme negre va ser el que va abolir l'esclavitud per a això la lluita anticapitalistes l'hem de liderar les cimarrones des de l'organització que és un element sempre considerat en la filosofia garveyista com a imprescindible per a la revolució panafricanista, i EFF de Julius Malema o la campanya de Kemi Seba mostra la vigència de la seva doctrina panafricanista, projectes i lluites socials continuen sent. Mama Winnie va afirmar: "si el meu marit avui està lliure és per que molts de nosaltres hem mort". És a dir, les lluites revolucionàries permeten sorgiment de gents reformistes fashion avui molt de moda. Perquè l'amo busca sempre als esclaus mes dociles, superficials i inofensius, acanvi aquests s'encarreguen d'aïllar i negar el procés cimarron. Això mateix va passar amb Winnie i ella va tenir també clar que enfront del jipismo afro, nosaltres no hem de seduir el sistema esclavistes, sinó que hem de treballar per construir estructures comunitàries orgàniques que afectin la llibertats col·lectives dels africans etc ...
Després que l'amo aquesta imposant el mercat únic com estrategeia neoclonial gala CFA segueixi explotant i robant els nostres recursos, i matant a les pasteres la població africana, recordar a Winnie, perquè ella sabria que dir i el mes important que fer. Perquè l'amo no ens imposi a Chimamanda o Beyoncé com a referents, els militants hem d'estudiar l'obra d'aquesta gran dona sense paragon en la història invisiblizada pel patriarcat colonial i els negres de la casa. La dona que ha estat la gran inspiració política a la dona que de manera admirable amb panafricanistas com Winnie Mandela a qui donem les gràcies per tota aquesta vida de lliurament de sacrifici representa, la seva llavor aquesta escampada en nosaltres. Li donem a Winnie el respecte que es mereix i que l'ocasió mereix. Aquells de nosaltres que vam créixer, TENIM MEMÒRIA PERQUÈ ens formem social políticament en les lluites antiapartheid de Soweto en els 80 entenem que era una guerra per l'alliberament allà fora i que necessitàvem una força per petita o deshonesta per organitzar la gent i ser la nostra veu ...Winnie va ser detinguda juntament amb un grup de donas activistes antiapartheid en virtut de la secció 6 de la Llei de terrorisme que havia estat dissenyada per la policia racista per tal de detenir i interrogar gent sense límit de temps, se la van endur. No tenia ni idea d’on la portaven o què en seria, de les seves filles. Aquest va ser l’inici dels 491 dies d’empresonament de Winnie Mandela i dels dos judicis que van tenir lloc durant aquest període. El seu llibre 491 dies. Presonera número 1323/69 comparteix amb el món el diari emotiu i colpidor de Winnie Mandela, així com les cartes que es van intercanviar parts afectades d’aquesta història, entre ells la mateixa Winnie i Nelson Mandela, el qual ja feia gairebé set anys que estava empresonat. Per tant a Mamà Winnie no se li pot culpar directament pel de Stompie ni hi ha proves que ella hagi ordenat la seva execució. Les accions del Football Club eren de la lluita armada revolucionària i s'han d'entendre en el context que llibre contra un poder de terror i el immoral com va ser el Apartehid. Però Izimpimpi era un xivato, un traïdor, un delator un col·laboracionista amb el feixisme i va conduir a l'arrest, la tortura i fins i tot l'assassinat de companys i camaradas en Soweto als que delatava que enterràvem cada cap de setmana, mentre que Mbenki, Zuma i altres negres de la casa vivien en el luxe a Londres fent doctorats amb 5 mil euros mensuals.
No podem jutjar els esdeveniments de 1984 amb lents tintades en 2018. El procés revolucionari que Winnie va liderar va ser la seqüència dels actes que ens van portar a un moment de canvi, que va ser reeixit i necessari perquè es produeixi la revolució i no un canvi de règim. Necessitàvem a Mamà Winnie i ella era la persona més important i ens va portar a l'alliberament. Durant molt temps va ser ANC i ens va ensenyar umzabalazo quan no es va poder trobar a Mamà Albertina Sisulu, així que, sigui quin sigui el rancor que tinguin contra Mam'Winnie, deixin d'estudiar-la i permeti'ns celebrar a la dona més gegant entre les persones. De fet, la mare de la nació, tal com va reflexar a Pepa Roma en una formidable entrevista a la seva casa de Soweto al febrer de 1980.
En l'Homenatge que FOJA- Moviment Panafricanista a li rendim a Barcelona amb motiu del dia d'Àfrica vam dir que com filles de Winnie Mandela, les cimarrones hem de combatre amb totes les nostres forces aquestes idees oportunistes fashion que afirmen que no tenim referents i que pertant hem de resignar-nos a unes YouTubers amb un imaginari violat
i sotmès pel consumisme. Amb la seva mort s'obre un nou procés en la propagació de l'ideal pananafricanista i una nova oportunitat pel creixement del moviment d'alliberament negre entre les dones salvatges, joves i el conjunt de la Comunitat Negra. En el nostre IV congrés el 2013 Barcelona, en un històric discurs expressi al costat de l'adreça que: la consecució de l'objectiu final del panafricanisme-garveyismo, passa necessàriament per que les idees del panafricanisme arrelin amb força en les consciències, ment, actuacions de la joventut i dones africanes d'avui, que amb les nostres idees i esforç hem de forjar la mateixa victòria que ella i no tenim por ni demanem perdó per estimar fins a la victòria sempre a Mama Winnie !!!!
Et seguim estimant Winnie!
Uhuru!
Comentarios
Publicar un comentario