Ir al contenido principal

Marius Makon Candidat al alcaldia de Barcelona


Marius Makon 
Candidat a l`alcaldia de Barcelona pel Partit per un món més just.

"La lluita panafricanista des de el feminisme i municipalisme"

El Moviment Panafricanista de Catalunya celebra com victòria la notícia de que Marius Makon va ser elegit candidat a l'alcaldia de Barcelona número 1 de la llista pel Partit per un món més just.


FOJA-Barcelona Uhuru Afrika tv
Aquesta no va ser una elecció ordinària i Marius Makon no va ser un candidat ordinari, havent demostrat el seu veritable amor pels africans, migrants i la seva comunitat negra en parlar alt i clar, en un moment donat, lluitant pels drets democràtics dels negres, gitans, llatins dones i immigrants.  De familia camerunessa es va criat en el barri obrer de Nou Barris va estudiar administració de empreses al col·legi Xaloc, actor professional, molt conegut també a la comunitat negra de Barcelona, entre altres coses, per la seva amistat amb els futbolistas Tomas Nkono y  Samuel Eto, es va donar a conèixer com a presentador de programes esportius a tv3. Era membre del grup afrosocialista liderat per Consuelo Cruz quan va patir un atemptat racista. La Fundació Vida FVGEV va posar en marxa una campanya de suport a les víctimes del racisme i Marius es va unir a ella adoptant el credo panafricanista, PNL 2010 i l'Agenda 40. Es va reunir amb FOJA al setembre de 2018 participant en els debats del document: del folklore al compromís militant per un necessari empoderament econòmic del moviment negre de debase. En aquest document es parlava de crear una opció electoral panafricanista "una plataforma on el moviment negre puguin expressar els interessos de la nostra comunitat en les institucions." Que es va aprovar a l'abril de 2019 Saragossa durant 6è Congrés nacional Moviment Panafricanista d'Espanya.




UNA NOVA IL·LUSIÓ DECOLONIAL

La candidatura de Marius Makon és un indicador del començament d'una nova era, una consciència i espiritualitat de la gestió de la diversitat, la marca d'una nova època en la política i una nova forma de treball on les minories ètniques com a part central de la ciutadania estiguin representades a l'ajuntament de Barcelona, sobretot, els  cimarrones, progressista que no tenim por a parlar de la nostra opresió, misèria i de la reparació. Històricament, els partits polítics des de Margall a Trias  (PP, PSC, ERC, ICV, PDCAT, COMUNS, PODEM, VOX) són representants impostos a la nostra realitat, sentiment, patiment i sobre tots els marcs temàtics. Gent que només existeix a twitter, gent que repeteix a internet que no tenim referents, gent amb formació acadèmica però incapaç de parlar en les intitucions en el nom dels 200 milions d'afrodescendents, les mares peruanes, dominicanes, guineanas, bolivines, colombianes o racialitzades a les que La Generalitat ha tret els seus fills i donat en adopció a les famílies blanques i riques. Ni un sol alè d'esperança per a les famílies de Aliu Djob, More, Ndombele, Lucrecia o els manters. És el que Ogsayefo Nkrumah es deia el neocolonialisme: darrera etapa de l'imperialisme.

AFROFEMINISME S'HA ACABAT L'ESCLAVITUD!

Quan les panafricanistes parlem d'una lluita contra el masclisme i en favor de polítiques feministes no ho farem en abstracte. El Partit per un món més just asumeix la defensa dels drets de les empleades domèstiques, dones immigrants, treballadores, precàries, explotades, racialitzades, de diversos països, nacionalitats i experiències. Son  treballadores amb dignitat, amb o sense papers, qui juntes donen vida invisibles que sostenen a les famílies de la classe política en barris com Pedralbes, Bonanova, Sarrià, etc. són les nostres mares, amigues o veïnes amb unes condicions laborals d'esclavitud, sense atur, ni baixa laboral fins al dia 29. Manca de recursos a Barcelona sense possibilitat per conciliar la vida i el treball. Elles són el veritable desafiament a l'aïllament i la por, com a manera de fer-nos més forts. El Règim Especial de l'Ocupació de Llar és injust. Des de els temps de la esclavitud sosté la vida de milions de llars quotidianament i, en canvi, és un treball invisible, infravalorat. Volem que això canviï i que s'equipari amb el règim general.

MUNICIPALISME DARRERA ETAPA DEL PANAFRICANISME

El Movimient Panafricanista entén que el municipalisme és un dels elements estratègics vertebradors de la nostra lluita. Diferents iniciatives populars des de la reivindicació del cabell natural als tancament dels CIES i l'elecció de l'estatua d'Arcelin han demostrat el potencial del municipalisme no només com un mitjà d’acumulació de forces, sinó com un element estratègic fonamental en la construcció d’un contrapoder popular al racisme institutucional. Aquesta aposta per la lluita cimarron haurà de tenir en compte els següents condicionants: Quan parlem d'estrategia no estem parlant de poder blanc a cares negres sense capacitat fàctica ni conceptual de defensar el kilombo (Rita Bosaho, Bartın Oke, Niurka Montalvo, Luc Andre o en el seu dia Mohamed Chaib.) sinó que volem recollir tant l'esperit com les inicitives positives que sorgides de la base comunitària ens van precedir (INDIO, Partit immigrants amb drets i obligacions; PIC, Partit per la integració comunitària o Partit Multicultural per la Justícia Social). La nostra estrategia municipalista aprovat al 3 congress panafricanista a Barcelona al 2013, ha resultat ser, en els darrers anys, un camp de lluita favorable a l’aparició de dinàmiques panafricanistes amb l’estat així com una major permeabilitat de les institucions als debats i lluites impulsats pel moviment popular. És possible assentar unes bases sòlides per construir un moviment popular afro ampli, orientat a la construcció i a la transformació social, i arrelat sobre ciutats concretes. Marius Makon és el referent electoral dels panafricanistes, el conjunt de la comunitat negra i las minoríes étniques de Barcelona per el proper 26 de maig
Els resultats de les properes eleccions municipals haurien de consolidar l’aposta per una ciutat menos racista, així com multiplicar l’aposta del Partit per un món més just per un apropament real i sincer amb les lluites sociales migrants i populars amb l’objectiu d’anar bastint una pràctica cimarron més enllà de la proposta electoral i plantejar alternatives en clau política a la reparació negra en Durban 2001, al racisme institucional i la conversió de la PNL 2010 en llei.

ANTIRACISME JUSTICIA SOCIAL I PODER NEGRE 

El racisme institucional és una realitat quotidiana a la ciutat, institucións i politiques publicas de Barcelona, pero podem i hem de canviar-lo. Els principis de la campanya són el respecte afrocentrat dels drets humans com gestió integral de la diversitat, la lluita contra el racisme institucional i el masclisme, el que implica un reconeixement explícit d'aquesta Barcelona mestissa, mitjançant erreció d'un carrer o plaça a nom del Dr. Alfons Arcelin. La impunitat brutal de la violència institucional contra els negres i els immigrants com a resultat del passat colonial esclavista a Barcelona, ha de deixar de ser un fet acceptat i normalitzat per la classe política catalana (Desiro, More, Aliu, Samba, Abdel, Mbaye, Fonseca, Musa, Mohammed etc.) Cap dels seus assassins va ser jutjat ni condemnat. Exigim justicia i reparació. Cal apostar per una ciutat més justa, mitjançant polítiques de acció i afirmació que empoderin a les famílies i creïn un sentiment de pertinença en els joves de segona i tercera generació. Els lloguers abusius que promouen la gentrificacióNo ha cap tipus de tanques exteriors a Mèxic, Ceuta o Catalunya. En definitiva, es tracta del respecte, l'amor, la dignitat d'un món més just, es tracta del panafricanisme.
La missió del Partit per un món més just, per mitjà de Marius Makon és donar visibilitat, representació i defensar en positiu i sense violència a l'ajuntament de Barcelona en les polítiques socials, econòmiques, educatives i culturals: els drets, interessos, dignitat i punts de vista de les minories ètniques dels negres, llatins, migrants, dones, gitanos, musulmans i progressistes.  El moviment negre de Barcelona i els Panafricanistes de la resta d'Espanya donem el nostre màxim suport a la candidatura de Marius i fem una crida als ciutadans a votar per Marius pel el 26 de maig.

Per a una ciutat més justa el 26 de maig VOTA MARIUS MAKON

Comentarios

Entradas populares de este blog

LAS DIFERENTES POSTURAS SOBRE LA INDEPENDENCIA Y SEPARACIÓN DE GUINEA ECUATORIAL 1966

Texto editado por: Esasom Mba Bikie Nosotros el pueblo de Guinea Ecuatorial, no consideramos nuestro país pequeño, por eso decimos GRAN PAÍS. Aunque solo hubiera un hombre y una mujer en este país, para nosotros es EL GRAN PAÍS,  DEL GRAN PUEBLO DE LA GUINEA ECUATORIAL. Los guineanos aunque estemos solos, decimos que somos grandes. Por Francisco Macias Nguema Biyogo    VIERNES DÍA 19 DE AGOSTO DE 1966 Don ENRIQUE GORI MOLUBELA (Postura del Presidente de la Asamblea ante la INDEPENDENCIA DE Guinea Ecuatorial) Don Enrique Gori Molubela El 19 de agosto de 1966, día de su llegada, el Subcomité hizo una visita al Presidente de la Asamblea General, Don Enrique Gori Molubela. Asistieron a la reunión algunos otros miembros de la Asamblea. En una declaración de bienvenida, el Sr. Gori Molubela informó al Subcomité de que la totalidad del pueblo de Guinea Ecuatorial deseaba que el Territorio obtuviese la independencia. El problema residía en cómo y cuándo. Por su parte, el Sr. Gori Molub

Acto 32º Aniversario de la Fundacion del Movimiento Panafricanista de España 1986-2016

32º Aniversario de la Fundación del Movimiento Panafricanista de España 1986-2017 PREFACIO Acabar con el Mto. negro -cimarrón - ha sido un objetivo de todos los gobiernos anteriores y posteriores a la democracia en España. Sin embargo, tras 40 años  el MPE,  es hoy la única organización Negra activa en España, nacida en Madrid durante la transición. La verdadera razón de que el Mto. Negro siga  subsistiendo, no esta en su gran cobertura social, sino en su estrategia política, con sus raíces en la experiencia afro de los 70-80.   El  Movimiento-Panafricanista es un espacio  político sociocultural cuya filosofía  se dedica a la búsqueda de la agencia africana-en todas las áreas y sectores de la sociedad. E termino panafricanista   se usa para hacer referencia a los partidos u organizaciones de ideología nacionalista revolucionario negra de la línea garveyistas y afrocentrada, que a su vez son de cimarrones o revolucionarios, sea en forma de comunismo, socialismo o socia

MANIFIESTO POR LA REPARACIÓN

MANIFIESTO PANAFRICANO 2006 POR LA REPARACIÓN, LA DEMOCRACIA Y EL FIN DEL GENOCIDIO EN ÁFRICA MADRID 25 MAYO DÍA INTERNACIONAL DE ÁFRICA Como acordó la ONU en la conferencia de Durban Sudafrica 2001, la globalización económica y el racismo tienen su origen en el tráfico y comercio de esclavos, la colonización y la discriminación de los migrantes. El comercio de Esclavos destruyó la economía africana y la reemplazó por una exótica que alimenta y enriquece a Europa a costa del sufrimiento de 800 millones de africanos. Regiones enteras, fueron arrasadas, y sus habitantes secuestrados y deportados a América. Como resultado África fue transformada en un coto de caza humana, siendo privada de campesinos, científicos, médicos, artesanos, educadores, empresarios, líderes políticos y religiosos, poetas, filósofos, músicos, en definitiva todos los elementos humanos necesarios para el progreso socioeconómico. Algunos dirigentes, erróneamente, creyeron que podían escapar del holocausto, colaborand