Ir al contenido principal

Editorial garvey PERQUE LLUITEM?

 Editorial

PERQUE LLUITEM 

Aixeca't poderosa raça i podras aconseguir els que et proposis



Mbolo Etofili 

Es una dels paroles mes important de Marcus Garvey i defini perque lluitem. Si ets negres o africano i vius a Espanya, Barcelona i aquestes arto de sentir a intel·lectuals, artistes i esportistes neocoloniales tio tom i de veritat vols abandonar la por a somiar i la plantació o secuestro mental o aquestes en cerca la utopia que ens mou: recorda que com avui nosaltres, Garvey ja rapeó.

Aquest mes els cimarrones de la UNIA-ACL Spain branch (d'ell un déu, un propòsit i un destí) celebrem el mes de Mosiah, el mes de MARCUS GARVEY, el més eminent dels profetes que els déus van enviar a la terra per elevar els nivells de consciència dels negres. Garvey va combatre i va derrotar a aquests (FBI, Williams Du Bois, màfia italiana i Partit Comunista) per tant els nostres amics i enemics d'ahir segueixen sent els MATEIX d'avui. Només que avui en comptes de negre World tenim Uhuru Afrika tv i la nostra responsablitat avui segueix sent lluitar i organitzar el kilombo contra la seva narrativa que pretén estar a el mateix temps amb Ganga Zumbi que amb Zumbi.-

 Per entendre millor el treball i la objectius i  la nostra filosofia com Negres del camp, cimarrones o insurrectes kILOMBO: el millor és veure i estudiar aquesta gran pelicula. Retem un homenatge també a la seva directora i el seu marit, professors d'el www.malcolmgarveyuniversity.com, morts recentment 



Comentarios

Entradas populares de este blog

LAS DIFERENTES POSTURAS SOBRE LA INDEPENDENCIA Y SEPARACIÓN DE GUINEA ECUATORIAL 1966

Texto editado por: Esasom Mba Bikie Nosotros el pueblo de Guinea Ecuatorial, no consideramos nuestro país pequeño, por eso decimos GRAN PAÍS. Aunque solo hubiera un hombre y una mujer en este país, para nosotros es EL GRAN PAÍS,  DEL GRAN PUEBLO DE LA GUINEA ECUATORIAL. Los guineanos aunque estemos solos, decimos que somos grandes. Por Francisco Macias Nguema Biyogo    VIERNES DÍA 19 DE AGOSTO DE 1966 Don ENRIQUE GORI MOLUBELA (Postura del Presidente de la Asamblea ante la INDEPENDENCIA DE Guinea Ecuatorial) Don Enrique Gori Molubela El 19 de agosto de 1966, día de su llegada, el Subcomité hizo una visita al Presidente de la Asamblea General, Don Enrique Gori Molubela. Asistieron a la reunión algunos otros miembros de la Asamblea. En una declaración de bienvenida, el Sr. Gori Molubela informó al Subcomité de que la totalidad del pueblo de Guinea Ecuatorial deseaba que el Territorio obtuviese la independencia. El problema residía en cómo y cuándo. Por su parte, el ...

IIe Rencontre internationale de solidarité avec la révolution panafricaine et les États du Shael

II  Encuentro Internacional de solidaridad con la  revolución panafricana y la alianza de los Estados del Shael   IIe Rencontre inte rnationale de solidarité avec la révolution panafricaine et les États du Shael   2 nd International Meeting of Solidarity with the Pan-African Revolution and the Alliance of the Shael States   Ni Franco ni CFA: África se Levanta!                                  N i le Franc ni le CFA, Afrique ne se lèvent!   N either Franc nor CFA, Africa rises up!                                diamante 35 villaverde Madrid Spain 1-3 Nov 2024 UCM Bienvenida    " Levántate poderosa raza y podrás conseguir todo lo que te propongas"                                        ...

III Simposio Internacional ËSÁASI EBWEERA Descolonizando el saber resistencia anticolonial de Guinea Ecuatorial 1860-1910

  III Simposio Internacional  ËSÁASI EBWEERA                           Descolonizando los campos del saber.   La resistencia anticolonial de Guinea Ecuatorial   1860-1910    Universidad Carlos III - Facultad Derecho                 4-5 Julio Getafe 2024     Las Margaritas   Getafe   Central PRESENTACIÓN Sas Ebwera sustituyó al Mookata como fue rey de los bubis desde 1899-1904. A pesar de los más de un siglo transcurrido y de los esfuerzos por enterrar su memoria, sigue siendo un personaje político, histórico, enigmático, mítico y todavía muy temido: un tabú. Quizás porque constituye una parte central de la resistencia política y memoria histórica bubi y de los pueblos de Guinea Ecuatorial frente a la modernidad o colonialidad. Coincidiendo con el 120 aniversario de su muerte, acaecida el 4 Julio de 1904-2...