Ir al contenido principal

AGOSTO NEGRO BARCELONA

CICLE CIMARRONAJE GRUP DE TREBALL

 Conferencies i cine JULIOL-AGOST 

Reflexió des de la unitat tematica cimarron:
Com aprendre a pensar i ser negre

Horari dissabte 18: 00h -20: 30h  


PRESENTACIÓ

Aquest estiu en el marc del decenni afrodescendent, la festivitat del natalici de Marcus Garvey, en commemoració a Buckman Duti i la convenció de Boix Caiman de 1779. Fundació Vida Grup Ecològic Verd ECOSC i FOJA Barcelona, ​​en col·laboració amb la www.malcolmgarveyuniversity.com i la llibreria la panafricana (on podran adquirir els textos recomanats), organitzen un cicle de conferències i cinefòrum comunitari des del Panafricanismo. En aquest cicle està destinat a la generació reggeton, la joventut de segona generació i fills d'immigrants. També a gent que està farta del fashion i vol comprometre comunitàriament amb la lluita d'alliberament Negra des de la afrocentricidad, garveyismo cimarrón. Hi intervindran joves, activistes, líders comunitaris, pensadors, especialistes i militants els qui a més d'analitzar el que significa panafricanisme per a la generació Hip-Hop, història, pensament, política, economia, art i cultura. L'objectiu és afirmar, enfortir ideològica i orgànicament. La proposta s'adreça a  la joventut afro, el pensament és part de la contrucció d'un contrapoder popular que esperoni la construcció comunitària. Davant d'1 espai afro que ha quedat erm a conseqüencia de la fugida cap al "fashion" de Totes els opcions que asseguraven ocupar-ho, el panafricanisme de combat te l'opció de recuperar-ho, sempre hi quan sabem estar a l 'Alçada que els circumstàncies requereixen.Després de la conquesta de PNL 2010, el panafricanisme va tocar fons, d'una banda el cicle busca frenar el procés actual de negacio iniciat amb el 15-M i caratcterizat per l'assimilació, folklorisme i despolitització del conflicte i les lluites negres. El cicle vol tornar l'herència combativitat al moviment juvenil negre. On hi ha un abisme generacional entre unes organitzacions d'internet amb un discurs molt inofensiu però que el sistema tolera i fomenta, presentant-les com teòricament referents, buidades de militants i mancades d'una estratègia pròpia.  Aquesta cicle arriva a un moment caracteriztzat per el desafiament del racisme institucional de partits feixistes com VOX, per tant la funció del cicle es:
ajudar humilment a derrotar el afropessimisme elevant la consciència i compromís i empoderament economic, recuperant la identitat col·lectiva política de la comunitat negra de la PNL 2010.
Frenar l'acostament hegemònic possibilista fashion del Tio Tom.
Elevar la voluntat de revulsiu que exigeix ​​el decenni Afro ECOSOC i la gesta d'Alfons Arcelin
Renovar l'organització, l'espai, imaginari i paradigma afrocentrat de Barcelona.
Preparar el congrés Panafricanista de Novembre.

PROGRAMA

1. SESSIÓ DISSABTE 27 JULIOL

La afroeconomía comunitarisme els diners a la Comunitat Negra: Juan Ondo - Marius Makon - Cast Nguema

2. SESSIÓ DISSABTE 3 AGOST

Colòmbia un genocidi africà pacífic: Luis Alberto Alarcón

3. SESSIÓ DISSABTE 10 AGOST

 L'evolució i lluita Pa Africanista Brasil, Equador i Mèxic: Leone Uhuru - Hamilton Borges - Dario

4. SESSIÓ DISSABTE 17 AGOST

Winnie Mandela: el panafricanisme com front de lluita: Mba Bee Baldw Lumumba

5. SESSIÓ DISSABTE 4 AGOST

Garveyisme:
 La importància unitat i reparació negra i apropiació cultural: Jorge Ragna Abuy Nfubea

6. SESSIÓ DISSABTE 31 AGOST

Cinema: Toussaint revolució d'Haití

8. SESSIÓ DISSABTE 6 SEP

Cinema: Lumumba


Coordina: Juan Ondo

Fundación Vida Grupo Ecológico Verde-ECOSOC
www.malcolmgarveyuniversity.com
FOJA- Mto Panafricanista
La librería Lapanafricana.com

Comentarios

Entradas populares de este blog

LAS DIFERENTES POSTURAS SOBRE LA INDEPENDENCIA Y SEPARACIÓN DE GUINEA ECUATORIAL 1966

Texto editado por: Esasom Mba Bikie Nosotros el pueblo de Guinea Ecuatorial, no consideramos nuestro país pequeño, por eso decimos GRAN PAÍS. Aunque solo hubiera un hombre y una mujer en este país, para nosotros es EL GRAN PAÍS,  DEL GRAN PUEBLO DE LA GUINEA ECUATORIAL. Los guineanos aunque estemos solos, decimos que somos grandes. Por Francisco Macias Nguema Biyogo    VIERNES DÍA 19 DE AGOSTO DE 1966 Don ENRIQUE GORI MOLUBELA (Postura del Presidente de la Asamblea ante la INDEPENDENCIA DE Guinea Ecuatorial) Don Enrique Gori Molubela El 19 de agosto de 1966, día de su llegada, el Subcomité hizo una visita al Presidente de la Asamblea General, Don Enrique Gori Molubela. Asistieron a la reunión algunos otros miembros de la Asamblea. En una declaración de bienvenida, el Sr. Gori Molubela informó al Subcomité de que la totalidad del pueblo de Guinea Ecuatorial deseaba que el Territorio obtuviese la independencia. El problema residía en cómo y cuándo. Por su parte, el ...

IIe Rencontre internationale de solidarité avec la révolution panafricaine et les États du Shael

II  Encuentro Internacional de solidaridad con la  revolución panafricana y la alianza de los Estados del Shael   IIe Rencontre inte rnationale de solidarité avec la révolution panafricaine et les États du Shael   2 nd International Meeting of Solidarity with the Pan-African Revolution and the Alliance of the Shael States   Ni Franco ni CFA: África se Levanta!                                  N i le Franc ni le CFA, Afrique ne se lèvent!   N either Franc nor CFA, Africa rises up!                                diamante 35 villaverde Madrid Spain 1-3 Nov 2024 UCM Bienvenida    " Levántate poderosa raza y podrás conseguir todo lo que te propongas"                                        ...

III Simposio Internacional ËSÁASI EBWEERA Descolonizando el saber resistencia anticolonial de Guinea Ecuatorial 1860-1910

  III Simposio Internacional  ËSÁASI EBWEERA                           Descolonizando los campos del saber.   La resistencia anticolonial de Guinea Ecuatorial   1860-1910    Universidad Carlos III - Facultad Derecho                 4-5 Julio Getafe 2024     Las Margaritas   Getafe   Central PRESENTACIÓN Sas Ebwera sustituyó al Mookata como fue rey de los bubis desde 1899-1904. A pesar de los más de un siglo transcurrido y de los esfuerzos por enterrar su memoria, sigue siendo un personaje político, histórico, enigmático, mítico y todavía muy temido: un tabú. Quizás porque constituye una parte central de la resistencia política y memoria histórica bubi y de los pueblos de Guinea Ecuatorial frente a la modernidad o colonialidad. Coincidiendo con el 120 aniversario de su muerte, acaecida el 4 Julio de 1904-2...